Enterrament de la Sardina
La celebració (i és ja l’edició número 27) comença amb una desfilada pels distints carrers amb la figura gegant (d’uns dos metres i mig) d’una sardina de cartró-pedra que els membres de la mateixa entitat fan amb les pròpies mans dues o tres setmanes abans de la celebració. La sardina està acompanyada en tot moment per una extensa comitiva fúnebre, formada per ploraneres, gent vestida de dol i veïnats que segueixen els passos de la Banda de Música de Marratxí. Una vegada acabada la desfilada, es demana permís a la màxima autoritat (en aquest cas, el batle) per fer sonar la trompeta i procedir a la cremació de la sardina en una gran foguera, enmig d’un espectacle de crits i plors. Com diu Martínez, “un any més, les flames del fogueró purificaran la sardina amb bona companyia”.
A continuació, es fa un berenar en què -és clar- no hi falten les sardines. Enguany, la festa està prevista per al dia 5 de març, essent la plaça de Can Flor el centre neuràlgic. Des de 2016, tant els Espais Joves com l’àrea de Gent Gran col·laboren activament amb l’organització d’aquesta cel·lebració. L’origen històric L’Enterrament de la Sardina és una festa pagana que, en tot cas, suposa el punt i final del Carnaval (temps de diversió desenfrenada i sense límits) per iniciar el temps de Quaresma, que equival a abstinència (un temps era abstinència de sexe i també gastronòmica referida a la carn). Per fer el traspàs entre una època i l’altra i gaudir del darrer dia de “llibertat absoluta”, molta gent sortia al carrer a berenar.
