Marratxí és un municipi de Mallorca es troba a la comarca del Raiguer, que compren tots els municipis que s’estenen paral·lelament al costat de la serra de Tramuntana ( Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 2011).

La paraula “Marratxí” té diversos possibles orígens. La més acceptada és la que deriva de l’àrab “Marraks]i” (natural de Marrakech, antiga capital del Marroc). Un altre possible origen seria la de “Barrachino” basant-se en la butlla d’Innocenci IV, que al 1248 es refereix a la parròquia de Santa María de Barraxino i Barrachino. Seria, sens dubte, un derivat de la paraula mossàrab “barraca”.

Al municipi trobam restes arqueològiques de totes les cultures que han estat presents a les illes des de la Prehistòria. Comencem per restes del pretalaiòtic, com serien les coves de Son Cós o la cova de Son Caulelles i també de la cultura talaiòtica, com són els Pujols de Son Sureda o el Talaiot de Can Vic.

Més envant, va arribar la conquesta de Cecili Metel (123 aC) que es va traduir en una romanització i en la creació de diversos nuclis poblacionals, com Palma o Pollentia.  Al segle X, les illes foren conquerides per l’Emirat de Còrdova. Aquest fet va produir noves influències culturals, a més de nous coneixements i millores tecnològiques.

El 1229, es va produir la conquesta de Mallorca per part de Jaume I “el Conqueridor” rei de la Corona d’Aragó. Jaume I va dividir les terres conquerides entre els senyors (la majoria provinents de Catalunya) que el varen ajudar en la seva empresa. Així, les terres de Marratxí foren donades a Berenguer de Palou, el bisbe de Barcelona.

La primera parròquia documentada va ser la de Santa María de Marratxí, fundada el segle XIII. Avui dia ja no existeix i la principal església és la de Sant Marçal, construïda en el segle XVII, molt a prop del que després seria sa Cabaneta, actual capital del municipi, ja que en el 1864 la batllia es va traslladar des del nucli de Marratxinet.

En els segles XVIII i XIX es va produir un augment de la població i s’hi varen formar diferents pobles: Pòrtol, sa Cabaneta, es Pla de na Tesa i es Pont d’Inca.

Històricament, l’agricultura ha sigut la principal font d’ingressos. A partir de l’arribada dels artesans del fang al segle XVIII des de Santa Eugènia, Marratxí ha destacat per la seva ceràmica.

A principis del segle XX, es Pont d’Inca va adquirir rellevància, ja que el 1875 es va crear la línia de tren Palma-Inca, el que va impulsar el comerç en el municipi. A més, el primer aeroport civil de Mallorca es va construir a Son Bonet, entre es Pont d’Inca i es Pla de na Tesa, fins que en els anys 60 del segle XX fou traslladat a Son Sant Joan.