Introducció
Durant el seus 65 anys de vida (1930-2005) Indústries Agrícoles de Mallorca, situada a l’Av. Antoni Maura del Pont d’Inca i més conegut com sa Garrovera, sa Farinera, sa Refinadora…, va concentrar la seva activitat industrial en la producció de derivats de la garrofa (farina, goma de garrofí i alcohol) convertint-se així en un referent del sector dintre de l’àmbit internacional. La seva expansió no només va aconseguir que l’empresa cerqués vies d’innovació per mantenir-se dintre del comerç mundial sinó també, va esser primordial per mantenir la producció de la garrofa dintre del sector agrari de Mallorca en una època d’expansió turística.
L’any 2007, l’empresa es va veure obligada a tancar definitivament. S’inicià així tot un procés d’adquisició de la fàbrica per part del consistori per preservar-la i convertir-la en una icona històrica i emblemàtica de Marratxí. L’any 2015 s’efectuà la compra amb la intenció de rehabilitar l’edifici com a centre sociocultural mitjançant un procés participatiu que permetés a la ciutadania definir els usos a tenir en compte.
És en aquest sentit on l’Ajuntament de Marratxí posa en marxa en el 2017 la rehabilitació de La Refinadora. En una primera fase es té previst rehabilitar el pati central i les cobertes dels edificis així com també una sala multiús, l’habilitació d’uns banys, l’adequació d’una sortida d’emergència i la corresponent llicència d’activitats per tal de poder començar diferents activitats socioculturals.
Paral·lelament a aquesta fase s’iniciarà tot un procés de recuperació de memòria històrica de la fàbrica i, mitjançant l’opinió de la ciutadania, es concretarà l’ordre en que s’han de rehabilitar els espais. Acte seguit es procedirà a la redacció dels projectes que executaran les obres i on la ciutadania serà consultada per triar el projecte per amb efectes de vinculació parcial. És a dir, el vot de la ciutadania tindrà un màxim de 10 punts damunt la puntuació final del concurs públic.
Així doncs en les següents pàgines es definirà la idea de com podrà participar la ciutadania i la possible coordinació amb altres àrees de l’Ajuntament.
Un element històric
A la fitxa tècnica de l’observatori de la cultura de les Illes Balears hi podem trobar el següent resum de l’antiga fàbrica de Industrias Agrícolas de Mallorca S.A, empresa dedicada, des de 1930, a la fabricació de productes derivats de la garrova –goma de garrofí, farina, i alcohol– i coneguda pels veïnats del Pont d’Inca com “Sa Garrovera”, ja que aproximadament des de 1964 els pagesos de la zona venien les garroves directament a la fàbrica (Bosch. M., 2010).
Industrias Agrícolas de Mallorca S.A. es constitueix com a societat al juliol de 1931 a partir de tres empreses alcoholeres –Destilería de alcoholes del Pont d’Inca, Alcoholera Mallorquina i Destilería de Maderas S.A– que operaven al Pont d’Inca, nucli fabril veïnat de Palma el qual evitava les cargues impositives de la capital. Un mes més tard, la nova societat adquirí l’immoble, maquinària i instal·lacions de Vinos y Alcoholes S.A. de Manacor i paral·lelament s’inicià la construcció de una nova fàbrica a Eivissa. En 1934 s’amplià una petita fàbrica de alcohol a Felanitx, la qual havia estat incorporada a la societat juntament amb el patrimoni de Alcoholera Mallorquina; i finalment, l’abril de 1934 es posà en funcionament la primera fàbrica de la societat a la península, concretament a Cheste (Molina. R., 2012, p.160).
La fàbrica del Pont d’Inca contava amb un ramal ferroviari des d’on ingressava diàriament entre 12 i 15 tones de garroves. Aquest ramal deixà d’estar operatiu en 1964 com a conseqüència de la suspensió del servei de mercaderies per ferrocarril (Molina. R., Morey. A., 2006, p.10).
El conjunt de plantes de l’empresa tractaven anualment unes 31.500 tones de garroves, de les quals s’obtenien 1.635.000 litres de alcohol i 3.465 tones de llavor neta. En 1934, només la planta de Marratxí produïa diàriament 2.100 litres d’alcohol i 6 tones de garrofí. Tota aquesta producció, estigué destinada exclusivament a la exportació tant estatal com internacional.
Tot i que durant els primers anys de la companyia la font principal d’ingressos fou l’alcohol, l’aprofitament industrial residia en la llavor de la garrova. En aquest àmbit jugà un paper fonamental el químic Josep Sureda i Blanes, qui es convertí en director de la companyia en substituir a Josep Forteza
i Musoles. Sureda i Blanes aconseguí incrementar sensiblement la producció del producte emblemàtic de l’empresa, l’Aprestagum, –nom comercial de la goma de garrofí– una cola aprestant que fou ben rebuda per l’industria tèxtil, cosa que serví per potenciar l’exportació a diferents països europeus i als EUA (ibid, p.164).
La Refinadora també fou víctima del període de desindustrialització a Mallorca, encara que gràcies a la qualitat del producte l’empresa sobrevisqué fins gairebé el canvi de segle, des de llavors la seva activitat fou testimonial fins al 2007 quan es liquidà la companyia definitivament (Ibid, p. 166).
Recentment, la planta del Pont d’Inca ha estat adquirida per l’Ajuntament de Marratxí i segons el compromís assolit pel nou consistori, resultant de les eleccions municipals de març de 2015, la antiga planta serà remodelada i destinada a usos socials i culturals.
El projecte de rehabilitació
El projecte de rehabilitació La Refinadora constarà amb diferents línies d’actuació les quals es poden entrellaçar en determinats moments del procés de rehabilitació.
Línia 1: El projecte de rehabilitació de la Refinadora.
Aquesta línia de treball engloba totes les tasques de rehabilitació arquitectònica de l’edifici. És dividirà en sublínies:
L1.1: Execució de la primera fase del projecte per part de l’Ajuntament.
L1.2: Concurs públic del projecte de rehabilitació de la Refinadora.
L’equip de govern i urbanisme definiran els plecs públics (condicions, costos màxims de l’obra, tràmits…) del concurs de rehabilitació de l’edifici que la ciutadania haurà triat mitjançant la consulta d’opinió.
Una vegada redactat el projecte, o el plec de condicions, s’obrirà un concurs de projectes on la ciutadania, mitjançant consulta popular votaran el projecte que més els hi agradi i que podrà esser executat per l’ajuntament.
L 1.3: Execució del projecte final.
Una vegada realitzada la taula de negociació s’executarà el projecte amb més punts.
Línia 2: Recuperació de la memòria històrica de l’edifici.
Si es vol recuperar la fàbrica com una icona emblemàtica i de referència del municipi de Marratxí caldrà fer pedagogia en tots els sentits. Això implicarà desenvolupar accions concretes culturals (visites guiades, tallers a la ciutadania en general, cinefòrums, taules rodones, conta-històries a les biblioteques) i de màrqueting publicitari (fulletons informatius, informació per les xarxes socials, premsa…).
Aquestes actuacions no només requereixen un esforç propagandístic sinó també el contacte directe amb la gent, el qual passarà a ser essencial. L’àrea de cultura serà l’encarregada de gestionar els continguts pedagògics de les sessions informatives i, conjuntament amb participació i comunicació, s’informaran i s’executaran les activitats dirigides a la ciutadania.
Línia 3: Sa Refinadora, a l’opinió ciutadana.
La ciutadania podrà votar de manera lliure i autònoma el projecte que més li agradi. Participació ciutadana, serà l’encarregada de coordinar les accions d’informació i documentació de l’edifici de la Refinadora i d’organitzar el recull de l’opinió de la ciutadania sobre les necessitats i preferències d’aquesta en relació a la priorització de rehabilitació dels espais de la Refinadora.
Línia 4: Informació i Comunicació del procés.
Aquesta línia serà transversal a tot el procés i és una de les més importants. Informar constantment de tot el procés i sobre tot anunciant en quin moment es troba el procés de reforma la Refinadora serà necessari perquè la gent vagi agafant interès.