La solitud

no es veu

es viu

49,3%

Percentatge de persones que han sentit solitud en algun moment de la seva vida

20%

Percentatge de persones que sofreixen solitud al nostre país

25,5%

Dels joves entre 16 i 29 anys pateix solitud

La solitud

no es veu

es viu

49,3%

Percentatge de persones que han sentit solitud en algun moment de la seva vida

20%

Percentatge de persones que sofreixen solitud al nostre país

25,5%

Dels joves entre 16 i 29 anys pateix solitud

Què és?

La solitud no desitjada és un problema silenciós que afecta cada vegada més persones a Espanya, a Europa i al món. Suposa una font de patiment per a les persones i limita el seu dret de participació a la societat; té conseqüències negatives per a la salut i el benestar i, en conseqüència, comporta uns costos socials i econòmics molt importants. per això, la lluita contra la solitud ha esdevingut un repte per a les administracions i la societat en general.

És important diferenciar entre la solitud i l’aïllament social:

  • L’aïllament social és la manca substancial de contactes socials i es pot mesurar de manera objectiva.
  • La solitud no desitjada és un sentiment subjectiu, de no tindre la quantitat i/o qualitat desitjada de relacions socials.

  • Afecta a molt poca gent
  • Afecta més que res a la gent gran
  • Sols afecta a les persones que viuen soles
  • És una sensació puntual que passa aviat
  • És un problema personal

  • A Espanya, afecta a una de cada cinc persones
  • Afecta a persones de totes les edats
  • Viure amb més gent no sempre implica sentir-se acompanyat
  • És una sensació de llarga durada que pot cronificar
  • És un problema social

Com es

detecta?

La solitud resulta de la diferència entre les relacions socials desitjades i les que realment tenim. És molt possible que al nostre voltant es produeixin situacions de solitud no desitjada i totes les persones podem fer alguna cosa per prevenir i reduir aquesta solitud que les persones senten.

  • Posa’t les ulleres de la soledat no desitjada: el primer que hem de fer per identificar la soledat no desitjada és canviar la nostra manera de mirar i entendre la soledat i posar-nos al lloc de les persones que la senten.
  • No normalitzis la solitud com una cosa inevitable o com el resultat de males decisions personals. Totes les persones ens podem sentir soles en algun moment de la nostra vida i que les persones se sentin cada cop més soles té molt a veure amb la necessitat de construir societats més inclusives i menys individualistes.
  • La solitud no és un problema individual: quan parlem de solitud no desitjada és important tenir en compte que no estem davant d’un problema de cada persona, sinó que és responsabilitat de tota la societat i totes les persones podem fer alguna cosa des del nostre entorn més proper per combatre-la.
  • No et deixis emportar per les aparences: hi ha persones que viuen soles i no se senten soles, així com hi ha persones que se senten soles encara que puguin estar envoltades de gent.
  • Identifica els senyals: si la persona s’entreté més del que és normal i allarga les converses o sempre diu que està bé quan li preguntes, és possible que no vulgui reconèixer la situació. Si vols ajudar-lo, millor escolta’l.
  • Si la persona ha canviat les seves rutines i fa temps que no la veus, interessa’t per la seva situació. El més probable és que no hagi passat res, però preguntar-hi pot fer que senti que el seu entorn es preocupa i se senti reconfortada.
  • La soledat no desitjada és sovint una mica oculta, ja que sentir-se sol/a no és una cosa del que les persones se sentin orgulloses i hem de respectar-ho.
  • No alimentis l’estigma: la solitud no és una malaltia, ni afecta només les persones grans. Tingues en compte que moltes persones no buscaran ajuda si senten vergonya o creuen que el que els passa és una cosa que han d’amagar.
  • Elimina prejudicis i etiquetes al voltant de les persones que se senten soles. Mostrar comprensió, confiança i suport cap a les persones que pateixen la solitud farà més fàcil que puguin trobar el suport que necessiten.
  • Fomenta espais amigables: canvia la manera de veure el teu entorn i el teu barri i promou sempre que puguis la trobada i la relació amb altres persones del veïnat, oferint la teva ajuda.
  • Respecteu sempre els drets i les preferències de les persones. Les persones que se senten soles trien si volen o no estar en companyia d’altres persones i el fet que estiguin soles no vol dir que hagin d’acceptar allò que els proposem.
  • La solitud pot ser una oportunitat, sempre que la persona vulgui, per millorar i enriquir la convivència. Les persones que se senten soles tenen molt per aportar i aquesta solitud pot convertir-se en una oportunitat per incrementar i millorar les relacions socials.

Què puc

fer?

L’Ajuntament posa a disposició del ciutadà un catàleg de recursos contra la solitud no desitjada és una guia d’associacions, institucions i organismes que operen al municipi de Marratxí i, dins la seva activitat, disposen de recursos dirigits a connectar les persones de la nostra comunitat. El seu objectiu principal és oferir a totes les persones en situació de solitud no desitjada una eina que puguin utilitzar per, segons els seus interessos i la seva individualitat, trobar nous espais i experiències que millorin qualitativament les seves relacions socials.

  • Descarrega el catàleg (PDF)

A més, trobaràs exemplar del catàleg en format físic en els següents punts:

  • (cal determinar els punts on s’entregaran versions físiques)
  • Associacions de Gent Gran del municipi de Marratxí. (per exemple)

El catàleg s’organitza a través d’un codi colors:

  • Els recursos amb un encapçalat rosa van específicament dirigits a gent gran (més de seixanta-cinc anys)
  • Els recursos amb un encapçalat  verd van específicament dirigits a infants, adolescents i joves.
  • El recursos amb un encapçalat blau 

A cadascuna de les seves pàgines trobareu una fitxa  dels diferents recursos. Us explicarem quin tipus d’activitats fan, què ofereixen i quina és la via de contacte per posar-vos en contacte amb ells. El catàleg pretén ser un intermediari entre vosaltres i el conjunt d’entitats que fan feina per, de forma directa o indirecta, enriquir els vincles entre les persones al nostre municipi.